L’escalada militar a l’Iran iniciada el passat 28 de febrer ha sacsejat els fonaments de l’estabilitat econòmica global. El que va començar com una tensió regional s’ha transformat en un “xoc d’oferta” de la matèria primera del petroli que amenaça de descarrilar les previsions de creixement del 3,3% del PIB mundial per a enguany. L’Iran no només és un gran productor de petroli,  sinó que controla l’estret d’Ormuz per on circula el 20% del petroli mundial.

L’impacte més immediat pel consumidor s’ha vist en el preu a les benzineres i a la factura de la llum. Però a més, quan el preu de l’energia puja això també té un efecte cascada cap a la resta de productes pel fet que el transport de mercaderies i la producció industrial també s’encareixen. La conseqüència més evident és un repunt de la inflació. S’estima que si el conflicte es prolonga en el temps, la inflació global podria augmentar en un 1%, fent més difícil als bancs centrals baixar tipus d’interès. A més, l’economia global podria entrar en un període d’estagflació (inflació elevada i creixement econòmic baix, un dels pitjors escenaris econòmics). Els experts coincideixen a dir que si el conflicte dura menys de dos mesos l’economia global podria absorbir el cop. No obstant això, una guerra de llarga durada (més de tres mesos) podria introduir aquest escenari d’estagflació. Per tant, dues variables condicionaran els mercats financers a curt termini; quina durada té el conflicte i fins a quin punt s’interromp la circulació de vaixells a l’estret d’Ormuz.

Per als mercats, l’impacte més evident a curt termini ha estat l’augment dels preus de l’energia. El preu del petroli Brent ha escalat per sobre els 80 $ / barril quan la setmana anterior estava per sota dels 70 $ / barril, una pujada de més del 15%. Però el més sorprenent ha estat el preu del gas natural aquí a Europa que ha augmentat més del 50% des de l’esclat de la guerra. Quant a les borses, hem vist caigudes generalitzades a totes les borses, especialment pel que fa als Mercats Emergents. La borsa que millor comportament ha tingut ha estat precisament la borsa dels EUA amb lleugeres caigudes. Els EUA tenen una resiliència més elevada a causa de la seva autosuficiència energètica, mentre que els països asiàtics (principal presència en els Mercats Emergents) tenen una afectació més elevada perquè compren el 80% del petroli que surt de la zona del Golf Pèrsic. Els sectors d’energia, defensa, aeroespacial i ciberseguretat han vist pujades en les seves cotitzacions (sectors amb moltes empreses als EUA), mentre que altres sectors com turisme, aerolínies, financer, o automoció, han viscut caigudes rellevants.  Pel que fa al dòlar USD, aquest s’ha apreciat un 1,8% respecte a l’EURO en només cinc dies, complicant encara més l’escenari per a la importació d’energia a Europa. Sorprèn l’evolució del preu de l’Or que aquesta vegada no ha actuat com actiu refugi i, ans al contrari, ha caigut quasi un 4% el preu des de l’esclat del conflicte situant-se al voltant dels 5.000 $ / onça i allunyant-se dels seus màxims històrics de 5.449 $ / onça.

Els mercats estan en aquests moments en situació d’“esperar i veure”. De moment els mercats esperen un escenari de conflicte contingut en el temps (això és el que han posat en preu aquests dies) i si tinguéssim alguna notícia d’inicis de diàleg veuríem recuperacions ràpides. Altrament, si els atacs a infraestructures petrolieres continuen i el conflicte s’allarga molt en el temps, el preu del petroli podria escalar per sobre dels 100 $ /barril i els mercats podrien corregir un 10-20% addicional. La nostra recomanació és la de mantenir posicions conservadores i aquestes primeres caigudes de mercat no suposen uns punts d’entrada atractius per augmentar el risc. Creiem millor esperar.